Vés al contingut

Conclave de 1592

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentConclave de 1592
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
 41° 54′ N, 12° 28′ E / 41.9°N,12.46°E / 41.9; 12.46
Tipusconclave Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps10 - 30 gener 1592 Modifica el valor a Wikidata
← 1591 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPalau Vaticà (Ciutat del Vaticà) Modifica el valor a Wikidata, Roma Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Participant
Mariano Pierbenedetti
Guido Pepoli
Climent VIII
Giovanni Antonio Facchinetti de Nuce
Girolamo Simoncelli
Federico Borromeo
Francesco Sforza
Vincenzo Lauro
Alessandro Damasceni Peretti
Gabriele Paleotti
Girolamo Bernerio
Gregorio Petrocchini
Mark Sittich von Hohenems
André d'Autriche
Gianfrancesco Morosini
Marcantonio Colonna
François de Joyeuse
Domenico Pinelli
Scipione Gonzaga
Paolo Emilio Sfondrati
Antonio Maria Gallo
Michele Bonelli
Gerolamo della Rovere
Giulio Antonio Santorio
Filippo Spinola
Francesco Maria del Monte
Odoard de Parma
Anton Maria Salviati
Enrico Caetani
Tolomeo Gallio
Pedro de Deza
Innico d'Avalos d'Aragona
Benedetto Giustiniani
Scipione Lancellotti
Jerzy Radziwiłł
Giulio Canani
Antonmaria Sauli
Lleó XI
Nicolas de Pellevé
William Allen
Ottavio Paravicini
Ascanio Colonna
Girolamo Rusticucci
Giovanni Battista Castrucci
Alfonso Gesualdo
Flaminio Piatti
Giovanni Evangelista Pallotta
Ottavio Acquaviva d'Aragó
Agostino Cusani
Simeone Tagliavia d'Aragonia
Costanzo Boccafuoco
Agostino Valier
Girolamo Mattei
Ludovico Madruzzo Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitCliment VIII Modifica el valor a Wikidata

El conclave papal de 1592, celebrat entre el 10 i el 30 de gener, elegí el papa Climent VIII com a successor d'Innocenci IX.

Mort d'Innocent IX

[modifica]

El papa Innocenci IX va morir el 30 de desembre de 1591, només dos mesos després que s'iniciés el seu pontificat. Això va crear la quarta seu vacant en un any i mig des de la mort del papa Sixt V, que havia mort el 27 d'agost de 1590. Va ser succeït per Urbà VII (15 de setembre - 27 de setembre de 1590), Gregori XIV (desembre 5, 1590 - 16 d'octubre de 1591) i Innocenci IX (del 29 d'octubre al 30 de desembre de 1591), de manera que el conclave papal de gener de 1592 va ser el quart en només disset mesos. No s'havia produït cap situació semblant des de 1276-1277.

Participants

[modifica]

Cinquanta quatre del seixanta quatre cardenals participaren en el conclave:[1]

Vint-i-tres electors havien estat creats per Sixt V, tretze per Gregori XIII, set per Pius IV, cinc per Gregori XIV, quatre per Pius V, un per Innocenci IX i un per Juli III.

Cardenals absents

[modifica]

Déu cardenals no van assistir al conclave:[1]

Quatre electors havien estat creats per Sixt V, cinc per Gregori XIII i un per Innocenci IX.

Divisions al Sacre Col·legi i els principals candidats

[modifica]

El Sacre Col·legi de Cardenals estava dividit en diverses faccions. La més forta d'ells era la facció espanyola amb Madruzzo com a líder no oficial, que recolzaven els interessos del rei Felip II d'Espanya. El seu candidat era Giulio Antonio Santori, cap de la Inquisició romana, anomenat «cardenal S. Severina». La seva candidatura estava recolzada també pel partit "Sixtí", que incloïa els antics favorits i el cercle del Papa Sixt V; el seu líder era el cardenal-nebot de Sixt, Alessandro Peretti de Montalto, vicecanceller de l'Església. Montalto va recolzar a Santori com una maniobra tàctica, tot i que el seu veritable candidat era Ippolito Aldobrandini. També hi havia un grup de cardenals que s'oposaven obertament a Santori. La majoria eren els cercles antics de Gregori XIII i Pius IV i els seus líders eren Sforza, von Hohenems i Colonna.[2]

Atès que en els dos últims conclaves els candidats amb el suport d'Espanya havien guanyat, en general es pensava que també aquesta vegada l'únic papabile pro-espanyol tenia perspectives de guanyar l'elecció. A més de Santori, només Madruzzo, Tolomeo Gallio, Paleotti, Colonna i Aldobrandini eren acceptables per a Espanya i semblava clar que el nou Papa seria un d'aquests.[3]

El conclave

[modifica]

El conclave va començar el 10 de gener de 1592. L'endemà al matí, Madruzzo i Montalto, juntament amb els seus partidaris, van intentar elegir Santori per aclamació, però el seu pla fracassà a causa de la forta oposició d'Hohenems i el seu partit. Després es van seguir els procediments normals de votació. Cada dia es va fer una votació, amb els següents resultats:[3]

  • 11 de gener – Santori – 28, Aldobrandini - 11
  • 12 de gener – Santori – 23, Aldobrandini - 18
  • 13 de gener – Santori – 23, Aldobrandini - 18
  • 14 de gener – Santori – 24, Aldobrandini - 9
  • 15 de gener – Santori – 21, Aldobrandini - 13
  • 16 de gener – Santori – 22, Aldobrandini - 13
  • 17 de gener – Santori – 23, Aldobrandini - 13
  • 18 de gener – ?
  • 19 de gener – Santori – 23, Aldobrandini - 12
  • 20 de gener – Santori – 22, Aldobrandini - 15
  • 21 de gener – Santori – 23, Aldobrandini - 17
  • 22 de gener – Santori – 23, Aldobrandini - 12
  • 23 de gener – Madruzzo – 21, Santori – 18
  • 24 de gener – Santori – 18, Aldobrandini i Madruzzo – 16 cadascun
  • 25 de gener – Santori i Aldobrandini – 19 each
  • 26 de gener – Santori – 18, Madruzzo - 16
  • 27 de gener – Santori – 21, Madruzzo – 16
  • 28 de gener – Aldobrandini – 17, Santori i Madruzzo – 15 cadascun
  • 29 de gener – Santori – 17, Aldobrandini – 16

Santori va rebre el major nombre de vots en gairebé tots els escrutinis, però no va aconseguir assegurar la majoria requerida de dos terços i el suport per a ell va disminuir gradualment. Finalment, el 29 de gener, el cardenal Montalto va decidir canviar per donar suport a la candidatura d'Ippolito Aldobrandini i va aconseguir vots significatius per a ell. Madruzzo va acceptar llavors que l'oposició contra ell era massa forta i també va canviar a Aldobrandini com a més acceptable que Santori. Aquest va ser el moment decisiu d'aquest conclave.[2]

L'elecció de Climent VIII

[modifica]

El 30 de gener de 1592, el cardenal Ippolito Aldobrandini va ser elegit per unanimitat al papat i va prendre el nom de Clement VIII.[3] El 2 de febrer, va ser consagrat a l'episcopat pel cardenal Alfonso Gesualdo, bisbe d'Ostia i Velletri i degà del Col·legi dels cardenals. Set dies després va ser solemnement coronat pel cardenal protodiaca Francesco Sforza di Santa Fiora.[4] i el 12 d'abril prengué possessió de la basílica Laterana.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Salvador Miranda: list of participants of the papal conclave of 1592
  2. ↑ 2,0 2,1 The Triple Crown
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Vatican History Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine.
  4. ↑ Salvadro Miranda: Cardinal Ippolio Aldobrandini (Pope Clement VIII)

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Conclave_de_1592&oldid=32255295»